Sindicalisme i drets laborals  

Tot i haver nascut en el si d'una família conservadora, Pete Seeger va conèixer a la universitat les bases del socialisme i el comunisme, així com les conseqüències de la depressió del 29. Tot això, junt amb la coneixença d'altres músics progressistes, el va portar a cantar per causes socials, per un costat amb melodies tradicionals i per un altre amb les cançons de protesta. 

En el seu primer grup, els Almanac Singers, Seeger cantava i tocava el banjo al costat de Woody Guthrie i Lee Hays, dos referents de la música popular amb els quals participava en reunions sindicals en defensa dels drets dels treballadors. Seeger va difondre als escenaris aquell repertori durant tota la seva vida:

We Shall Not Be Moved, un espiritual adaptat a les circumstàncies de cada època: protestes laborals, marxes pels drets civils i oposició a l'energia nuclear; Roll the Union On, és un cant de resistència amb missatge impactant: si marxem units, res no ens pot aturar;Talking Union,un blues parlat sobre els avantatges del sindicalisme. Solidarity Forever. Defensa la necessitat de sindicar-se: "En els sindicats tenim una força més gran que la nuclear, i de les cendres del vell món en crearem un de nou". Harry Simms. La història d'un jove sindicalista mort per la violència en una vaga de miners. Amb aquesta cançó Seeger va iniciar un històric concert a Terrassa (1971). Which Side Are You On? Una pregunta senzilla: de quin costat estàs, del patró que enganya o del treballador maltractat? Fou la primera cançó del concert de 1978 a Barcelona. I Don't Want Your Millions, Mister. La vida dels obrers en temps de la depressió: l'obrer aturat no vol diners, ni cotxes, ni joies ni propietats, només el dret al treball i que els seus fills no passin fam. Miner's Lifeguard. Un vell himne religiós readaptat pel sindicat de miners: "Déu ajuda les nacions que tenen sindicats forts".