Presentació
Presentació
El grup El Pont d'Arcalís des del seus inicis l'any 1991 es va dedicar a divulgar la música i la cançó de tradició oral del Pirineu. El seu treball es va nodrir fonamentalment de la recerca que va dur a terme durant més d'un quarantena d'anys un dels seus components, l'Artur Blasco, donada a conèixer en l'obra A peu pels camins del cançoner i en la fonoteca de música d'acordió diatònic i violí dels vells acordionistes i violinistes de les contrades de muntanya. Jordi Fàbregas, un altre component del grup, es va encarregar de la majoria dels arranjaments del grup.
El grup El Pont d'Arcalís des del seus inicis l'any 1991 es va dedicar a divulgar la música i la cançó de tradició oral del Pirineu. El seu treball es va nodrir fonamentalment de la recerca que va dur a terme durant més d'un quarantena d'anys un dels seus components, l'Artur Blasco, donada a conèixer en l'obra A peu pels camins del cançoner i en la fonoteca de música d'acordió diatònic i violí dels vells acordionistes i violinistes de les contrades de muntanya. Jordi Fàbregas, un altre component del grup, es va encarregar de la majoria dels arranjaments del grup.
Van enregistrar 9 discos:
Van enregistrar 9 discos:
Balls i cançons de camp i muntanya (TRAM, 1995)
Balls i cançons de camp i muntanya (TRAM, 1995)
Balls i cançons del Pirineu (TRAM, 1998) Millor disc de l'any de música folk dels Premis Enderrock. Menció Disc Folk, del Premi Disc Català de l'any 1999, de Músiques sense fronteres de Ràdio 4.
Balls i cançons del Pirineu (TRAM, 1998) Millor disc de l'any de música folk dels Premis Enderrock. Menció Disc Folk, del Premi Disc Català de l'any 1999, de Músiques sense fronteres de Ràdio 4.
Pirineus (Discmedi, 2001) Millor disc de l'any de música folk dels Premis Enderrock.
Pirineus (Discmedi, 2001) Millor disc de l'any de música folk dels Premis Enderrock.
De lluna vella. Tonades i cançons dels Pirineus (Discmedi, 2002)
De lluna vella. Tonades i cançons dels Pirineus (Discmedi, 2002)
Del Pirineu estant (Discmedi, 2002)
Del Pirineu estant (Discmedi, 2002)
Del Piemont als Pirineus (Discmedi-Blau, 2004)
Del Piemont als Pirineus (Discmedi-Blau, 2004)
Aigua, més aigua! (Discmedi, 2005)
Aigua, més aigua! (Discmedi, 2005)
El Pont d'Arcalís i Les Violines (Discmedi, 2007)
El Pont d'Arcalís i Les Violines (Discmedi, 2007)
Foc al tribunal (DiscMedi-Blau, 2011)
Foc al tribunal (DiscMedi-Blau, 2011)
La Seca, la Meca i les Valls d'Andorra (Discmedi, 2014)
La Seca, la Meca i les Valls d'Andorra (Discmedi, 2014)
La formació inicial del grup, i durant vuit anys, va ser: Artur Blasco (acordió diatònic, canya i veu) , Eduard Casals (viola de roda, clarinet, sac i flabiol), Jordi Fàbregas ( guitarra, gralla i veu) , Isidre "Tito" Pelàez (tarota, flauta travessera, flautí i ocarina) i Quim Soler (bateria i percussions). L'any 2000, Marc Egea va substituir Eduard Casals amb la viola de roda, taragot, flabiol i tamborí i l'any 2005 va prendre el seu relleu Jordi Maria Macaya amb la viola, tarota i ocarines. L'any 2012, s'incopora Cati Plana , quan l'Artur deixa el grup. Joan López a la bateria, pren el relleu de Quim Soler l'any 2013, Arnau Obiols, substitueix el Joan l'any 2016. L'Eduard Casals torna a entrar al grup quan l'Isidre "Tito" Pelàez deixa el grup l'any 2019.
La formació inicial del grup, i durant vuit anys, va ser: Artur Blasco (acordió diatònic, canya i veu) , Eduard Casals (viola de roda, clarinet, sac i flabiol), Jordi Fàbregas ( guitarra, gralla i veu) , Isidre "Tito" Pelàez (tarota, flauta travessera, flautí i ocarina) i Quim Soler (bateria i percussions). L'any 2000, Marc Egea va substituir Eduard Casals amb la viola de roda, taragot, flabiol i tamborí i l'any 2005 va prendre el seu relleu Jordi Maria Macaya amb la viola, tarota i ocarines. L'any 2012, s'incopora Cati Plana , quan l'Artur deixa el grup. Joan López a la bateria, pren el relleu de Quim Soler l'any 2013, Arnau Obiols, substitueix el Joan l'any 2016. L'Eduard Casals torna a entrar al grup quan l'Isidre "Tito" Pelàez deixa el grup l'any 2019.