FALLES A L'ALT URGELL? Tot i haver-hi indicis que la festa de falles s'havia celebrat també a l' Alt Urgell, no hi havia constància documental prou explícita fins que l'historiador Carles Gascón, catalogant el fons de pergamins de l' Arxiu Comarcal de l' Alt Urgell, va fer una important troballa en un pergamí on es documenta l'existència de falles a Torres i a Alàs, al segle XVI. el pergamí que data de 1543, es converteix en el primer esment que es coneix de la celebració d'aquesta tradició al Pirineu català. Fins ara l'única referència explícita de la celebració de les falles datava del 1763 i estava localitzada al municipi de Vilaller, a l' Alta Ribagorça. A l' Alt Urgell hi trobem toponímia relacionada, El Far, a Estamariu; Serra del Far a Cava molt prop del Querforadat; El Far a Montferrer i Castellbò, prop de Turbiàs i El Clot del Far a Cabó/Valls d'Aguilar, a la serra de Favà.

LA FIA-FAIA A BAGÀ I SANT JULIÀ DE CERDANYOLA (ALT BERGUEDÀ) "... Les faies són torxes que poden arribar a fer fins a quatre metres d'alçada, fetes amb feixos trenats d'una herba anomenada herba faiera. L'herba es recull pels volts de Sant Martí, durant el mes de novembre, quan ja és ben seca o li falta poc..." "...La Nit de Nadal, els fallaires esperen el repic de campanes o l'espetec d'un coet des d'un punt elevat dels seus pobles. Són els senyals que marquen el moment de l'encesa de les faies i l'inici de la baixada cap a la plaça del poble d'una gran llesca de llum formada per una filera de faiares que es desplacen al crit de Fia-faia! Fia-faia!.." ATLES DE LES FESTES DEL FOC DELS PIRINEUS. Jordi Alsina / Lluís Ràfols. El dimoni pelut Edicions. Berga, 20019.

"... a Bagà, en iniciar-se comença a sonar la música inspirada en els crits tradicionals: Faia, Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia, el seu so acompanya els baixadors tot el trajecte..." "... A Cerdanyola la baixada s'inicia poc després de les sis... En arribar a la Creu, a mig itinerari, es posa un mocador de protecció als participants que baixen amb la faia encesa, en aquesta parada els músics s'incorporen al seguici..." LA FIA-FAIA: ANCESTRAL, MÀGICA, ÚNICA. Xavier Pedrals i Costa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú/18. Barcelona, 2007.

ERA CREMA DETH HARO EN LES "... Era crema deth Haro, eth prumèr acte des hèstes en aunor a Sant Joan, eth sòn patron. Er Haro ei un tronc d'auet plantat en miei dera plaça deth Haro, que s'alugue en hèr-se fosc, ath son des musiques tradicionaus..." "... se i cale huec, s'aluguen es halhes e comencen es danses ath torn deth Haro alamet, atau coma se siguesse una tèda giganta..." "... ERA CREMA DETH TARO EN ARTIES. Arties ei un pòble de Naut Aran a on era net deth 23 de junh se crème eth Taro. Eth Taro ei un tronc d'auet ben formós, que s'a premanit un mes abantes dera hèsta entà èster cremat. Ath crit de Taro huec! es joeni demoran a que se le cale huec ath tronc e, quan aguest ja ahlame e pete damb fòrça, lo lancen en tèrra. Dempús, ajudant-se damb ues còrdes, lo passègen pes carrèrs deth pòble mentre suten peth dessús des ahlames e criden Arties triquitri, triqui tri!..." ATLES DE LES FESTES DEL FOC DELS PIRINEUS. Jordi Alsina / Lluís Ràfols. El dimoni pelut Edicions. Berga, 20019.