Les festes del foc al Pirineu

Aquest curs 2020-21 de Folk a l'Escola farem un tomb molt general per les festes del foc al Pirineu. En aquestes pàgines hi trobareu fragments extrets —amb el vist-i-plau del seus autors—de diferents publicacions dedicades a l'estudi de les festes del foc pirinenques. També, podreu descarregar-vos i imprimir les partitures i els àudios d'algunes músiques que es toquen i ballen en determinades festes i les hem volgut escriure en diferents tonalitats perquè us siguin útils en qualsevol dels instruments que toqueu. Hi hem afegit una pàgina amb vídeos i una altra amb el llistat dels llibres consultats.

A l'apartat DICCIONARI hem inclòs un formulari perquè pugueu enviar-nos esmenes, observacions...

Presentació
Als Països Catalans se celebren al voltant del solstici d'estiu i durant el solstici d'hivern. A la Vall d'Aran la Crèma deth taro, a l'Alt Berguedà la Fia-faia, les Falles al Pirineu, les Fogueres de Sant Joan, la Crema del Mai a Canillo, la Crema del carro a Organyà, la Santantonà al Forcall, les Fogueres de Sant Antoni als Ports de Morella i al Maestrat, Foguerons de Sant Antoni a Mallorca... Tanmateix, en el projecte d'enguany tractarem les festes del Foc al Pirineu, tant les d'estiu com les del solstici d'hivern.

"... Les falles als Pirineus és una de les celebracions més antigues que, com la immensa majoria de tradicions, no coneix fronteres administratives. És una festa que podem trobar a banda i banda de la serralada i que ha persistit al llarg del temps gràcies a l'arrelament en el territori en les seves variants..." RODA EL FOC. TRENTA ANYS DE FALLES A ANDORRA LA VELLA. Albert Roig. PAGÈS EDITORS i ANEM EDITORS. Andorra la Vella, 2017.

Una festa a l'entorn de l'astre sol
"... Dels 365 dies que té l'any, els solsticis són els dos dies en què el sol ens recorda la seva existència perquè és quan aquesta estrella que ens escalfa i ens dóna vida s'allunya i s'apropa més de l'equador del nostre planeta. Així, cada sis mesos assenyala l'inici de l'estiu i de l'hivern, dos moments que marquen i pauten el cicle vital de la naturalesa..." ATLES DE LES FESTES DEL FOC DELS PIRINEUS. Jordi Alsina / Lluís Ràfols. EL DIMONI PELUT EDICIONS. Berga, 20019.

"...La presència del sol i els solsticis sempre ha estat envoltada d'una aurèola de màgia i de misteri... perquè no sempre hem tingut tant clar que aquesta gran bola de foc mig groguenca mig vermellosa que ens dóna la llum i desapareix deixant-nos a la foscor tornaria a sortir i, sovint, hem tingut por que no desaparegués per sempre. És per això que al llarg de la història, hem demanat la protecció del sol a diferents déus que el representaven i hem creat grans festes i rituals en honor seu durant els solsticis..."ATLES DE LES FESTES DEL FOC DELS PIRINEUS. Jordi Alsina / Lluís Ràfols. EL DIMONI PELUT EDICIONS.

"... Fins ara, l'explicació en què més es coincideix és la que afirma que el foc en les més diverses expressions representa el sol, al cap i a la fi, foc i sol comparteixen manifestacions (calor, llum...)..." LES FALLES DEL PIRINEU. L'ALTA RIBAGORÇA I EL PALLARS SOBIRÀ. Oriol Riart Arnalot / Sebastià Jordà Ruiz. Pagès Editors, Lleida 2015.

"... la veneració o culte al sol s'articulava seguint el cicle estacional de l'any, parant especial atenció als equinoccis i sobretot als dos solsticis: el d'estiu, que és el dia 21 de juny, el moment amb més hores de sols, el zenit solar; en canvi, el d'hivern, que és el dia 21 de desembre, implica tot el contrari, ja que el sol tot just comença a créixer..." LES FALLES DEL PIRINEU. L'ALTA RIBAGORÇA I EL PALLARS SOBIRÀ. Oriol Riart Arnalot / Sebastià Jordà Ruiz. Pagès Editors, Lleida 2015.

Diu Albert Roca, professor d'antropologia cultural de la Universitat de Lleida i professor d'història d'Àfrica a la Universitat de Barcelona: "... què són aquestes estranyes tradicions "vives i mortes" que representen les falles? ..." "... els focs no només es baixen, sinó que la baixada es contempla i, sovint, no únicament per la gent del poble. És ben probable que les falles fossin una afirmació, solemne i festiva alhora, d'una identitat..." LES FALLES DEL PIRINEU. L'ALTA RIBAGORÇA I EL PALLARS SOBIRÀ. Oriol Riart Arnalot / Sebastià Jordà Ruiz. Pagès Editors, Lleida 2015.

La festa, les músiques i singularitats de pobles i territoris
"...Falles són les torxes que al Pirineu cremen la nit del solstici d'estiu, en un ritual que cada poble fa diferent, sempre amb foc..." "... Unes les cremen només al poble i acaben en una foguera de Sant Joan, altres cremen rodant entorn d'un Faro vertical a la plaça, d'altres baixen d'algun pic relativament allunyat, havent-hi plantat un Faro o no... " "...La fusta preferida és la teia i no la tenen tots els pins negres..." FOC AL FARO! LA FESTA DE LES FALLES AL PIRINEU. Sergi Ricart / Xavi Farré. AlpinArt. Taüll, 2012.

"...N'hi ha també que cremen la foguera amb només un arbre (falla major, haro, taro, brandon). A Isil, els portadors carreguen troncs encesos a les espatlles; a Andorra la Vella, fan giravoltar boles de foc, i a Arties, un gran tronc encès és arrossegat pels carrers de la localitat..." ATLES DE LES FESTES DEL FOC DELS PIRINEUS. Jordi Alsina / Lluís Ràfols. El dimoni pelut Edicions. Berga, 20019.

"... En general, la preparació comença uns mesos abans, normalment durant el mes de maig, moment en el qual es preparen les torxes que es faran servir durant la festa i s'escull, si és el cas, l'arbre que es cremarà a la plaça central del poble o dalt del faro. Tant les torxes com l'arbre escollit per a la festa seran preparats degudament per aquell dia i es deixaran a l'aire lliure perquè puguin assecar-se. El més habitual és que la falla major o haro (arbre) sigui plantat a la plaça central del festeig. El dia de la revetlla, els fallaires es desplaçaran fins el punt més elevat, on trobem el faro, i esperaran l'encesa de la falla major o el repic de les campanes per encendre les seves torxes i baixar des d'aquest punt fins el poble..." ATLES DE LES FESTES DEL FOC DELS PIRINEUS. Jordi alsina / Lluís Ràfols. El dimoni pelut Edicions. Berga, 20019.

"... Ja a la plaça, deixaran les falles enceses per fer una gran foguera i continuarà la festa amb música i danses al voltant del foc..." ATLES DE LES FESTES DEL FOC DELS PIRINEUS. Jordi alsina / Lluís Ràfols. El dimoni pelut Edicions. Berga, 20019.

A Andorra, la cremada de falles consisteix en què els participants fan un falla, l’ encenen, l’ agiten i la fan giravoltar vertiginosament fins que creen grans boles de foc. Les falles tradicionals andorranes estan fetes de plecs d’ escorça de beç enfilades en un pal de boix llarg i prim. Avui en dia aquesta tradició es conserva la nit del 23 de juny, revetlla de Sant Joan, a les parròquies d' Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Encamp; i la nit del 28 de juny, revetlla de Sant Pere, a Ordino.

"... Les torxes dins el cicle festiu de Nadal havien estat una tradició més estesa, amb algunes particularitats en la data, els materials cremats —bruc, espígol, pi, etc.— o el ritual. Els darrers casos de què ens consta la desaparició serien la Cellera de Ter i Isil, entre altres cremades semblants celebrades a Taradell, Aiguafreda, etc..." LA FIA-FAIA: ANCESTRAL, MÀGICA, ÚNICA. Xavier Pedrals i Costa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú/18. Barcelona, 2007.

"... La Fia-faia és una celebració del solstici d'hivern, és a dir, el dia en què hi ha menys hores de sol...." "... Les fogueres que centraven el ritual pretenien propiciar la recuperació i el creixement dels dies, i el seu foc era transportat a les poblacions com una part de la celebració..." "... La majoria de falles d'hivern que hem comprovat eren, en general, fogueres (Avellanet, Farrera de Pallars, Isil, Les Esglésies, Llesp, Manyanet, Mont-ros, Organyà, Paüls, Sort, Tagamanent, Rialb, Tírvia, Tremp, Viladrau, etc.).." "... També a l'Alt Berguedà hi ha un cas molt interessant de permanència d'aquesta foguera de Nadal. Es tracta de la que es fa al poble de Vallcerbre des de temps immemorial, el Foc de Nuet..." LA FIA-FAIA: ANCESTRAL, MÀGICA, ÚNICA. Xavier Pedrals i Costa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú/18. Barcelona, 2007.

(Continua llegint)