ARGOLLA DE FONTARGENT. La recerca de l’argolla de Fontargent consisteix en un joc de pistes a la Vall d’Incles al final del qual hi ha una argolla de plata d’on en penja un clau d’or, qui la trobi serà anomenat fallaire major d’Andorra. Hi ha llegendes andorranes que diuen que aquestes argolles van ser col·locades per Carlemany o el seu fill Lluís el Pietós per commemorar les victòries davant els àrabs. La de Fontargent seria l’argolla on Carlemany va estacar el seu cavall i que cada nit de Sant Joan es converteix en or. L’activitat es desenvolupa a principis de juny, en un cap de setmana de germanor amb fallaires de tots els col·lectius.

BRANDÓ. És un tronc de més de 10 metres d'alçària i un mig metre de diàmetre que és escollit uns mesos abans de Sant Joan o Sant Pere d'entre els avets dels boscos occitans. Cal preparar-lo per la crema la nit de la revetlla. Perquè cremi bé el tronc ha de ser ben sec, per això l'asclen i li claven falques de fusta per afavorir l'assecat. Amb unes anelles de ferro lliguen el tronc per evitar que es trenqui i el planten al mig de la plaça. Això ho fan a Banhèras de Luishon, Antishan de Frontinhes (Cominges), Cièr de Luishon, Malavedia (Cominges), Sent Pèir d'Ardet (Cominges) i Sent Tritús (Luishnés).

FALLES. Són torxes que es preparen de diferent manera, segons el lloc. Poden ser troncs que se solen asclar i se'ls entaforen tascons perquè cremin millor. S'acostumen a fer amb trossos de teia (tros de fusta molt resinosa).

FAIES. A Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, les torxes són feixos trenats d'herba, anomenada faia o herba faiera. A Cerdanyola el feix compta amb una branca central per poder subjectar la torxa.