Diccionari de les festes del foc


ARGOLLA DE FONTARGENT. La recerca de l’argolla de Fontargent consisteix en un joc de pistes a la Vall d’Incles al final del qual hi ha una argolla de plata d’on en penja un clau d’or, qui la trobi serà anomenat fallaire major d’Andorra. Hi ha llegendes andorranes que diuen que aquestes argolles van ser col·locades per Carlemany o el seu fill Lluís el Pietós per commemorar les victòries davant els àrabs. La de Fontargent seria l’argolla on Carlemany va estacar el seu cavall i que cada nit de Sant Joan es converteix en or. L’activitat es desenvolupa a principis de juny, en un cap de setmana de germanor amb fallaires de tots els col·lectius.

BRANDÓ. És un tronc de més de 10 metres d'alçària i un mig metre de diàmetre que és escollit uns mesos abans de Sant Joan o Sant Pere d'entre els avets dels boscos occitans. Cal preparar-lo per la crema la nit de la revetlla. Perquè cremi bé el tronc ha de ser ben sec, per això l'asclen i li claven falques de fusta per afavorir l'assecat. Amb unes anelles de ferro lliguen el tronc per evitar que es trenqui i el planten al mig de la plaça. Això ho fan a Banhèras de Luishon, Antishan de Frontinhes (Cominges), Cièr de Luishon, Malavedia (Cominges), Sent Pèir d'Ardet (Cominges) i Sent Tritús (Luishnés).

FALLES. Són torxes que es preparen de diferent manera, segons el lloc. Poden ser troncs que se solen asclar i se'ls entaforen tascons perquè cremin millor. S'acostumen a fer amb trossos de teia (tros de fusta molt resinosa).

FAIES. A Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, les torxes són feixos trenats d'herba, anomenada faia o herba faiera. A Cerdanyola el feix compta amb una branca central per poder subjectar la torxa.

FARO. Lloc elevat, situat al cim d'un turó, on s'encén una gran foguera que es pot veure des de la població on se celebra la revetlla i des d'altres poblacions veïnes.

FIA-FAIA. Nom de la festa a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Els fallaires van cantant Fia faia, fia faia que nostro senyor ha nascut a la paia.

HARO. Com l'anomenen a Les al tronc d'avet d'uns 10 metres, asclat i que es planta a la plaça per ser cremat.

MAI. Pi d'un bosc de la Canya de Canillo (Principat d'Andorra) i que es planta per ser cremat el 31 de gener.

RANTINER. Com anomenen la falla a Taüll.

SHASCLADA. El segon dissabte de maig, a Les (Vall d'Aran), es claven falques a l'arbre que és obert amb tascons de teia que queden encastats al tronc.

SOLSTICI. El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació respecte a l'equador celeste. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el passatge de la tardor a l'hivern.

TARO. Com anomenen a Arties al tronc d'avet que s'ha preparat un mes abans de ser cremat al crit de Taro huèc! (Foc al Taro!).

TEIA. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. Estella d'aquesta fusta emprada per a fer llum o per a encendre foc.

TEIDA. Com es diu teia en llengua aragonesa.

VIN CAUD. Tradicional a la Vall d'Aran. Vi calent amb sucre, canyella, pell de llimona i espècies que es pren per acompanyar la coca de Sant Joan.