Biografia
Pete Seeger, anys 60
Pete i Toshi, anys 70
Guardó entregat pel president Bill Clinton (1994)
PETE SEEGER va néixer el 3 de maig de 1919 a Nova York, fill d'un professor de musicologia i una violinista. Captivat des dels 16 anys pel banjo de 5 cordes, el va fer el seu instrument preferit.
A la Universitat (inicià estudis de periodisme a Harvard), es va sentir atret per les idees comunistes, la defensa de les classes oprimides i les reivindicacions socials. Des de 1939 va participar en trobades de blues, espirituals, i cançons de treball.
Per la força de la veu i el ritme del banjo va destacar com integrant dels Almanac Singers (1940-42), grup dedicat a la música sindical i de protesta. Allí va conèixer Woody Guthrie, un dels seus grans referents i amb qui va recórrer el país.
Va ser membre de The Weavers (1949-1953), un quartet de música folk molt elaborada dissolt arran de l'aparició de llistes negres d'artistes d'ideologia esquerrana. Seeger va canviar aleshores d'audiències, actuant en escoles i emissores de ràdio, on desconeixien que era un cantant proscrit.
Entre 1955 i 1957 va combinar actuar en solitari i amb els Weavers, reagrupats després d'un històric concert, però a partir del 1957 cantarà sempre en solitari.
Text inscrit al banjo (anys 70):
" Aquesta màquina encercle l'odi i l'obliga a rendir-se
En un acte de protesta als anys 70
En un concert, l'any 2005
Als anys 60 va arribar al cim de la música folk, esdevenint un ídol per a la joventut i un referent de nous cantautors com Joan Baez i Bob Dylan, i mítics grups com Kingston Trio, Brothers Four i Peter, Paul & Mary.
Als 70 va encetar la lluita per la defensa del medi ambient, preocupat per la contaminació del riu Hudson que fluïa proper a Beacon, el poble on vivia. En aquesta dècada va visitar diverses vegades l'Estat espanyol amb concerts a Terrassa, Sant Sebastià, Sevilla, Barcelona i Madrid.
A partir dels 80 va reduir concerts i gires per dedicar-se a gravar i publicar.
El 1994 va rebre la Medalla de les Arts, màxima distinció per a un músic als EUA. Des d'aleshores va continuar participant generosament en trobades musicals i socials fins a la seva mort, el 27 de gener de 2014.
Va enregistrar més de 70 discos en solitari, va publicar cançoners, manuals d'instruments i articles de música folk, arribant a inspirar dos llargmetratges sobre la seva persona.