“... A les valls de l’Alta Garrotxa, des de Lliurona a Beget, hi he conegut personalment un reguitzell de músics. Músics d’oïda simplement, orfes de solfeig i tècniques instrumentals, purament d’afició...”
Esteve Puigmal, Alta Garrotxa: Aplecs i músics, i una esperança, 1961
“... A les valls de l’Alta Garrotxa, des de Lliurona a Beget, hi he conegut personalment un reguitzell de músics. Músics d’oïda simplement, orfes de solfeig i tècniques instrumentals, purament d’afició...”
Esteve Puigmal, Alta Garrotxa: Aplecs i músics, i una esperança, 1961
“... En Peret constituïa un autèntic arxiu vivent de músiques tradicionals (...), però no fou només la singularitat el que en va cridar l’atenció.
“... En Peret constituïa un autèntic arxiu vivent de músiques tradicionals (...), però no fou només la singularitat el que en va cridar l’atenció.
En Peret Blanc era tot un músic. Un músic sense solfa, certament. Però en Peret, amb la seva tècnica antiacadèmica i amb el so rústic del seu violí, feia autèntica música...”
Joan Josep Mayans, “En Peret Blanc de Beget”. Revista Alimara, Estiu-Tardor de 1997
En Peret Blanc era tot un músic. Un músic sense solfa, certament. Però en Peret, amb la seva tècnica antiacadèmica i amb el so rústic del seu violí, feia autèntica música...”
Joan Josep Mayans, “En Peret Blanc de Beget”. Revista Alimara, Estiu-Tardor de 1997